Página 4 dos resultados de 80 itens digitais encontrados em 0.002 segundos

‣ Fotografia, arte, comunicação: escritas indiciais

BUITONI, Dulcília H. Schroeder
Fonte: São Paulo Publicador: São Paulo
Tipo: Artigo de Revista Científica
Português
Relevância na Pesquisa
17.576802%
O artigo discute trânsitos de imagens do real para reconfigurações artísticas, incluindo ainda questões sobre comunicação. A partir da obra do artista plástico Vik Muniz são trabalhadas as relações entre fotografia, o real e a arte. A origem indicial é ponto de partida para refletir sobre as diferentes camadas de construção, re-produção, re-apresentação e observação. Será feita uma comparação com as fotos de Sebastião Salgado. Autores como Josep M. Català, John Berger, Margarita Ledo, Paulo Herkenhoff e Susan Sontag fornecem a fundamentação teórica.; The article discusses the transformations of real images to artistic reconfigurations, including questions of communication. Starting with the work of the artist Vik Muniz, the relations between photography, real and art are developed. The indicial origin is starting point to reflect the different layers of construction, reproduction, resubmission and observation. It will also be made a comparison with Sebastião Salgado photos. Authors such as Josep M. Català, John Berger, Margarita Ledo, Paulo Herkenhoff and Susan Sontag provide the theoretical grounding.; El artículo discute el tránsito de las imágenes reales para las reconfiguraciones artísticas, e incluye preguntas acerca de la comunicación. A partir de la obra del artista Vik Muniz se elaboran las relaciones entre la fotografía...

‣ Els oratoris de Georg Friedrich Händel

Daufí, Xavier
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //2013 Português
Relevância na Pesquisa
16.899451%
La tardor de l’any 1710, Händel és nomenat Kapellmeister a la cort de l’elector Georg Ludwig de Hannover. Uns quants mesos més tard, arriba a Londres, on presenta la seva òpera Rinaldo. El públic anglès, que, en aquell moment, mostra un gran interès per l’òpera italiana, acull el compositor molt favorablement. Durant els anys que van de 1719 a finals de la dècada de 1720, Händel, des de la Royal Academy of Music, institució fundada per ell mateix, assoleix nombrosos èxits en el camp operístic. No obstant això, les exorbitants despeses de l’acadèmia i el canvi dels gustos del públic provoquen el col·lapse de la institució i la necessitat de refundar-ne una de nova. La creació, l’any 1733, d’una companyia rival, l’Opera of the Nobility, suposa el toc de gràcia per a ell i Händel es veu obligat a abandonar definitivament la seva dedicació a l’òpera. A partir d’aquest moment, el compositor es bolca en el gènere oratori, que ja l’havia practicat anteriorment a Itàlia i també des de la seva arribada a Anglaterra.Després de presentar una llista cronològica dels oratoris més significatius del compositor, es procedirà a elaborar un estudi de les seves característiques. Caldrà considerar la procedència de la temàtica emprada als llibrets; la presència i la utilització dels cors; la manera com el compositor expressa musicalment els afectes del text; els tipus formals dels quals se serveix per construir les àries; el significat dels passatges instrumentals; els cantants que contracta i les orquestres...

‣ Marià Fortuny i Reus : la construcció d’un mite (II)

Arnavat, Albert
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //2014 Português
Relevância na Pesquisa
16.899451%
Estudi sobre la primera etapa d’activitat de Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838 – Roma, 1874), el pintor amb més projecció internacional de l’art vuitcentista català, i sobre la relació amb la seva ciutat natal al llarg de la seva vida i fins a l’actualitat. El primer és un període històric menystingut pels historiadors i no gaire ben estudiat, i la seva relació amb Reus és un aspecte de la seva vida que no havia estat objecte d’atenció. L’article dóna a conèixer un gran nombre de notícies inèdites —des de la seva primera exposició pública fins a les estades que va fer a la ciutat— i realitza una revisió exhaustiva de tot allò que es refereix a l’artista que té relació amb la seva ciutat de naixement. Les fonts arxivístiques i hemerogràfiques, pràcticament inèdites, són bàsiques per resseguir les passes de Fortuny i l’impacte de la seva trajectòria d’èxits en la formació d’una imatge llegendària del pintor.; This article examines the early career of the most international painter of nineteenthcentury Catalan art, Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838 – Rome, 1874), as well as the artist’s ties with his birthplace during his lifetime and to the present. While the first historical period has been scarcely studied by historians...

‣ Dedicatòria d'Eudald Vidal Castellví, Blanca Lorenzo i Jaume Garriga a Ramon Farrés i Cinta Massip

Vidal Castellví, Eudald
Fonte: Buenos Aires Publicador: Buenos Aires
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Português
Relevância na Pesquisa
16.899451%
Dins de: Martín Fierro / José Hernández ; traducció catalana d'Enric Martí i Muntaner ; pròleg de J. Torrendell ; estampes de Lluís Macaya.; Als amics Ramon Farrés i Cinta Massip -Ciència i Art- que tan bé han encertat a ésser aquí per la inauguració i la dedicació de la "Biblioteca Fivaller Seras" a qui va ésser el nostre Estel de Nord. I per ells aquesta meravellosa traducció que representa l'agermanament de l'esperit argentí amb l'esperit català -l'esperit de llibertat-, anirà a enriquir la "Biblioteca Jordi Arbonès", un nom que tan de prop ens toca. Eudald Vidal Castellví. Blanca Lorenzo. Jaume Garriga. Buenos Aires, u d'agost del 2009.

‣ The wooden «Chasuble Madonnas» from Ger, IX, Targasona and Talló. About the iconography of Catalan Madonna statues in the Romanesque period

Heilbronner, Tim
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //2008 Português
Relevância na Pesquisa
16.899451%
Numerous wooden Madonna statues of the Romanesque style have survived from medieval Catalonia, which show the Virgin as sedes sapientiae. The thematized exemplars from Ger (second half 12th century), IX (last third 12th century), Targasona (early 13th century) attract the attention of today's viewer by an iconographic peculiarity. Explicitly, they show the enthroned Mother of God, as it will be pointed out, in the priestly chasuble. The chasuble most probably represents Mary's significance as symbol of the hierarchical or institutionalized church and also alludes to the conception of Mary being interpreted as priest or ministerial priest, which became more and more popular in the 12th century. The throne representations of the statues from Ger and Ix, which refer undoubtedly to the famous episcopal throne from the Girona Cathedral by its formal structure, will be related to this significant meaning, too. The iconographic type of the Catalan «Chasuble Madonna» is not to be found in the art of wood carving first, but in Romanesque mural paintings in the Pyrenean Valleys of North-West Cataloia. The historical and cultural sphere, which could have been responsible for the development and dissemination of this Madonna type respectively...

‣ Agronomia i agrònoms a la Catalunya de la Il·lustració (1766-1821)

Bernat López, Pasqual
Fonte: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2006 Português
Relevância na Pesquisa
17.576802%
Consultable des del TDX; Títol obtingut de la portada digitalitzada; Aquesta tesi estudia el moviment agronòmic a Catalunya durant el període de la Il·lustració. De l'estudi de les fonts consultades es posa de manifest l'existència d'un discurs que tenia com a eixos la potenciació i la modernització de l'agricultura. A partir d'aquesta constatació s'ha bastit una hipòtesi de treball que pretén demostrar que el moviment agronòmic català de la Il·lustració, tot i posseir uns trets específics que el dotaven de personalitat pròpia, va seguir, tant des del punt de vista institucional, humà, com de propostes tecnològiques, les directrius del seu homòleg europeu. El treball es divideix en tres parts. La primera part estudia el context general en el que s'inscriu la recerca. S'hi analitzen en primer terme les evolucions de l'agronomia en els segles XVI i XVII com a antecedent més immediat i com a punt de sortida del que s'esdevindrà durant el segle de les llums. Tot seguit es descriuen els principals eixos del debat agronòmic a l'Europa i l'Espanya de la Il·lustració, marc en el que s'encaixa el cas català. La segona part aborda les qüestions centrals de la recerca: la institucionalització de l'agronomia a la Catalunya il·lustrada. El primer capítol està dedicat a la Direcció d'Agricultura de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona I el segon aborda la creació i els primers anys de l'Escola d'Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç de Barcelona. La tercera part analitza i exposa les propostes tècniques i metodològiques que les institucions i els agrònoms estudiats van propugnar. S'hi presenten dos grans subapartats: un que aborda les propostes entorn dels conreus i l'altre que tracta les iniciatives tecnològiques. En aquesta part del treball s'estudien aspectes com la introducció de nous conreus...

‣ Després de "Pena de Azotes" o "Bòria avall"

Castellanos, Jordi
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //1981 Português
Relevância na Pesquisa
17.393816%
La polemica provocada per Boria avall, de Galofre Oller, el 1892, posa en evidencia que el conreu de la pintura històrica, a les darreries del segle XIX, representava la supervivencia de les concepcions academiques de l'art, propiciades pels sectors més conservadors de la societat catalana, com ho demostra la intervenció de Mañé i Flaquer per defensar, no pas l'exactitud històrica de la pintura, sino allò que tenia de permanent i universal. El Modernisme, en canvi, en atacar la pintura, recollia els arguments esgrimits pel realisme (l'exigencia de contemporaneitat) pero, sobretot, la veia com a pervivencia d'unes concepcions efectistes i artesanals de l'art, encobertes en les pretensions de sublimitat. Casellas se situa, ja, dins dels nous corrents estetics sorgits a Franca de la crisi del realisme, als quals intenta incorporar la pintura catalana. Per aixo, allò que realment es debatia era la incorporació de l'art catala i, amb ell, de la cultura catalana, a l'Europa contemporanis. En aquest sentit, el crític realista Josep Yxart s'alinia, en funció d'aquesta demanda de modernitat, al costat de la joventut modernista.; The polemic provoked by the Boria Avall of Galofre Oller in 1892, provided evidence that the work of historical painting in the late nineteenth century...

‣ L'estampa i la primera guerra carlina a Catalunya (1833-1840)

Corrales Burjalés, Laura
Fonte: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis; info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Publicado em //2014 Português
Relevância na Pesquisa
16.899451%
Aquest estudi pretén establir unes primeres bases per conèixer les qualitats iconogràfiques de les estampes que s'integren en la propaganda dels diferents bàndols enfrontats durant la Primera Guerra Carlina. També hi ha un estudi previ dels impressors, llibreters, editors i artífexs (dibuixants, gravadors i litògrafs) que van participar directa o indirectament en la creació, impressió i edició d'estampes de caire polític. Aquest treball, però, se centra principalment en aquell material gràfic –realitzat mitjançant les tècniques de gravat i d'estampació– imprès i/o editat a Catalunya en l'interval de 1833 a 1840 i, a més, relacionat directa o indirectament amb les pugnes dinàstiques i ideològiques constitutives del conflicte. Es tracta, primer de tot, de reunir en un catàleg aquelles obres gràfiques impreses que estiguin al nostre abast i que, d'acord amb les característiques anteriorment mencionades, facin palesa de l'heterogeneïtat de temes i gèneres d'estampa que van sorgir d'escoles d'art, tallers locals i impremtes del territori català. Així, doncs, el propòsit de L'estampa i la Primera Guerra Carlina a Catalunya (1833-1840) és explicar el conflicte que enfrontà defensors d'Isabel II i partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i...

‣ El retaule major de Sant Sever i la darrera estada de Pere Costa a Barcelona (1754-1757)

Dorico i Alujas, Carles
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Article; info:eu-repo/semantics/article; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Formato: application/pdf
Publicado em //1997 Português
Relevância na Pesquisa
17.343962%
L'escultor Pere Costa, nascut a Vic l'any 1693 i format a Barcelona al costat dels artistes àulics de l'arxiduc Carles d'Àustria, és una de les figures més destacades de l'art català del segle XVIII. Fins l'any 1735 tingué el seu taller a Barcelona, i entre aquest any i 1754 treballà a diferents poblacions de Catalunya. El mes de gener de 1754 ingressà a l'Academia de San Fernando, de Madrid, de la qual fou el primer membre català, i en el període comprès entre l'esmentat any i el 1757 s'establí novament a Barcelona, on realitzà el retaule major de l'església de Sant Sever, obra representativa dels retaules d'estructura arquitectònica i un dels pocs d'aquesta modalitat que han arribat fins als nostres dies a Catalunya. Altres obres realitzades per Pere Costa entre els anys 1754 i 1757 són la traça del retaule major de l'església del convent de Sant Agustí, la del retaule major de l'església de Santa Marta i el retaule de la capella de Sant Agustí, de la catedral. Probablement, també traçà un projecte per al retaule major de l'església de Sant Felip Neri.; The sculptor Pere Costa, borned in Vic in 1693 and educated in Barcelona next to the aulic artists of archduke Charles of Austria, is one of the most prominent figures of catalan art in the 18th century. Till 1735 he had his workshop in Barcelona and between 1735 and 1754 he worked in different villages of Catalonia. In the month of January 1754 he entered the Academia de San Fernando...

‣ Una obra documentada d'Aloi de Montbrai : la marededéu dels Prats de Rei Noves vies per a l'estudi de l'escultor francès

Crispí, Marta
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Article; info:eu-repo/semantics/article; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Formato: application/pdf
Publicado em //2004 Português
Relevância na Pesquisa
17.167231%
L'any 1340 els síndics i jurats de Patrorum van encarregar al mestre Aloi la confecció d'una marededéu d'alabastre. Probablement, aquesta escultura és la Verge que es venera a l'església parroquial dels Prats de Rei (Anoia). L'estil i la iconografia de la marededéu presenten clares analogies amb la imatgeria mariana francesa, fet que porta a apuntar que Aloi de Montbrai és l'introductor d'un model marià francès en l'estatuària tres-centista catalana.; In 1340 the sindics and officials of Patrorum charged master Aloi with the task of producing a Virgin Mary stone. Probably, this sculpture is the Virgin which is venerated in the parish church of Prats de Rei (Anoia). The style and iconography of the Virgin Mary show clear similarities with the marian French production of images. This fact indicates that Aloi of Montbrai is the figure who introduced a new marian French model in fourteenth Catalan sculpture.

‣ Maria Àngels Anglada, "dona de lletres"

Foguet i Boreu, Francesc
Fonte: Lleida : Publicador: Lleida :
Tipo: Parte de Livro Formato: application/pdf
Publicado em //2009; 2009 Português
Relevância na Pesquisa
16.899451%
Aportació a la sessió de treball "La imatge de l'escriptora moderna en les lletres catalanes contemporànies" dins del Congrés Internacional Gènere i modernitat a la Catalunya contemporània. Escriptores republicanes. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 26 d'octubre de 2007.

‣ El Tacte educatiu. Bases per a una proposta de formació

Monserrat i Vallvè, Anna de
Fonte: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social, Publicador: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2012 Português
Relevância na Pesquisa
17.167231%
Descripció del recurs: el 01 setembre 2012; La tesi doctoral titulada El tacte educatiu. Bases per a una proposta de formació, suposa una important aportació a la recerca teòrica sobre el tacte pedagògic, així com sobre les possibilitats de la seva aplicació en l'àmbit de la formació inicial dels mestres. En els darrers anys la qüestió del tacte i, en especial, la contribució del reconegut pedagog holandès Max van Manen, ha estat tractada per diversos especialistes en teoria de la l'educació, així com a reunions i simposis diversos. Tanmateix, mai s'havia estudiat quines eren les fonts teòriques de l'obra de Van Manen, per veure si realment la seva és una aportació original. La present tesi mostra com la qüestió del tacte educatiu té les seves arrels en l'Ètica a Nicòmac d'Aristòtil, la lliçó inaugural que Herbart fa l'any 1802 a la Universitat de Göttingen, l'obra Padagögic Takt de Jakob Muth i, més concretament, en l'actualització que Hans-Georg Gadamer fa de l'Ètica a Nicòmac a través del seu mestre Martin Heidegger. Al mateix temps, la tesi aprofundeix no només la base filosòfica del tacte educatiu sinó també en l'estrictament pedagògica. Per això aporta la traducció d'un manuscrit de Herbart que es troba a la Universitat de Göttingen...

‣ Fortuny i Reus. La construcció d’un mite (I)

Arnavat, Albert
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em /2012/2011 Português
Relevância na Pesquisa
16.899451%
Estudi sobre la primera etapa d’activitat de Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838 – Roma, 1874), el pintor amb més projecció internacional de l’art vuitcentista català, i sobre la relació amb la seva ciutat natal al llarg de la seva vida i fi ns a l’actualitat. El primer és un període històric menystingut pels historiadors i no gaire ben estudiat, i la seva relació amb Reus és un aspecte de la seva vida que no havia estat objecte d’atenció. L’article dóna a conèixer un gran nombre de notícies inèdites —des de la seva primera exposició pública fi ns a les estades que va fer a la ciutat— i realitza una revisió exhaustiva de tot allò que es refereix a l’artista que té relació amb la seva ciutat de naixement. Les fonts arxivístiques i hemerogràfi ques, pràcticament inèdites, són bàsiques per resseguir les passes de Fortuny i l’impacte de la seva trajectòria d’èxits en la formació d’una imatge llegendària del pintor.; In this study, we focus on early artistic career of Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838-Rome, 1874), the most international painter of nineteenth-century Catalan art, and the relationship he had with his hometown of Reus throughout his life and to the present. The fi rst stage of the artist’s career is a historical period largely neglected by historians...

‣ Carme Serrallonga (1909-1997). Viure l’ideal

Julià, Lluïsa
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //2010 Português
Relevância na Pesquisa
16.899451%
L’article, fruit de la intervenció en la sessió inaugural del curs acadèmic 2009-2010 de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta la figura polièdrica de Carme Serrallonga (Barcelona, 1909-1997), traductora i pedagoga, als cent anys del seu naixement i en dibuixa els trets que la defineixen. Per una banda el tarannà: havent viscut en el moment d’un projecte nacional avançat, en els anys vint i trenta del segle xx, amb l’arribada del franquisme transforma la seva trajectòria intel•lectual en un projecte col•lectiu a través de l’escola Isabel de Villena que va liderar durant dècades. També es va convertir en una de les persones més actives de la societat catalana a través de la seva participació, des del 1960, en l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, amb Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany al capdavant, i que va significar la recuperació del teatre català contemporani. Aquesta feina li permet exercir un segon mestratge sobre actors, actrius i escriptors de les noves generacions. Finalment, s’exposa la relació ideològica i personal que Serrallonga estableix amb la seva obra de traducció del teatre i la novel•la alemanys.; Just after the centenary of the birth of the translator and educator Carme Serrallonga (Barcelona1909-1997)...

‣ Ramon Vinyes i el teatre, 1904-1939

Lladó i Vilaseca, Jordi
Fonte: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf; application/pdf; application/pdf
Publicado em //2004 Português
Relevância na Pesquisa
17.576802%
Consultable des del TDX; Títol obtingut de la portada digitalitzada; "Ramon Vinyes i el teatre (1904-1939)" investiga la trajectòria d'aquest escriptor català (Berga, 1882, Barcelona, 1952), consagrat en "El sabio catalán", personatge de la novel.la Cien años de soledad de Gabriel García Márquez. L'estudi se centra en la faceta de dramaturg, amb atenció a l'etapa 1925-1939 en què destacà a Catalunya. En els primers capítols s'estudien els seus orígens dins la cultura de la Renaixença i l'entorn polític, social i ideològic de la seva ciutat de naixement. Des de 1904 en què es projectaren les seves primeres peces, s'analitza la seva producció en connexió amb les teoritzacions teatrals defensades per les darreres fornades del modernisme i el noucentisme naixent. Dins d'aquesta transició, Vinyes optà per una tragèdia inspirada en els models teatrals del modernisme -Ibsen, D'Annunzio, Hauptmann, Maeterlinck-, en visió oposada a la major part de les directrius estètiques i comercials de l'escena i la crítica de Barcelona cap a 1910. L'estudi apunta tot seguit els condicionaments literaris que determinaren l'emigració de Vinyes a Colòmbia el 1913, on s'establí a Barranquilla des de 1914. L'autor de la tesi aprofundeix en el paper com a teòric i orientador exercit en aquell país durant la seva estada entre 1913 i 1925. Bona part de l'apartat és ocupat per l'estudi de la revista Voces de Barranquilla (1917-1920)...

‣ L’estètica de Francesc Mirabent : anacronia i anticipació

Jaques Pi, Jèssica
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //2010 Português
Relevância na Pesquisa
17.343962%
Aquest article presenta l’estètica de Francesc Mirabent, un intel·lectual català peculiar. El tema és tractat des de la consideració de dues vessants que permeten ubicar el text principal de Mirabent, De la bellesa. Iniciació a l’estètica, disciplina filosòfica, en el seu moment històric. Es tracta, d’una banda, del seu clar anacronisme i, d’una altra banda, de la seva capacitat d’anticipació respecte a l’estètica contemporània. El primer és degut principalment a un rebuig de l’estètica de Hegel, que allunyarà els textos de Mirabent d’una comprensió convenient de l’art del seu temps. Però, en una certa tensió amb aquesta qüestió,les reflexions del filòsof català tenen una sorprenent dimensió contemporània, que fa que els textos d’aquest autor mereixin ser recuperats en l’actualitat per dos motius: la seva comprensió de l’experiència estètica i la seva reivindicació de l’estètica de la natura.; This article discusses the aesthetic theory of Francesc Mirabent, a peculiar Catalan intellectual. This topic is treated from the consideration of two perspectives that allow us to place into historical context Mirabent’s main text, De la bellesa. Iniciació a l’estètica, disciplina filosòfica (On beauty. Initiation to Aesthetics...

‣ Sant Pere de Roda /

Falguera, Antoni de,; Puig i Cadafalch, Josep,
Fonte: Barcelona : Tipografia L'Avenç, Publicador: Barcelona : Tipografia L'Avenç,
Tipo: Llibres electrònics Formato: application/pdf
Publicado em //1906 Português
Relevância na Pesquisa
16.899451%
Forma part del projecte: Biblioteca Digital d'Història de l'Art Hispànic (UAB); Localització de l'original: Col·lecció particular; Monografia sobre el Monestir de Sant Pere de Roda, monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Inclou un pròleg de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956) arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català.; Monografía sobre el Monasterio de Sant Pere de Roda, monasterio benedictino del antiguo condado de Ampurias, en los límites del obispado de Gerona, situado en el actual término municipal de Port de la Selva (Alto Ampurdán). Incluye un prólogo de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 de octubre de 1867 - Barcelona, 23 de diciembre de 1956) arquitecto modernista, historiador del arte y político catalán.; Monograph on the Monastery of Sant Pere de Roda, Benedictine monastery from the former county of Ampurias, within the limits of the Bishopric of Gerona, located in the present town of Port de la Selva (Alto Ampurdán). Includes a forward by Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, October 17, 1867 – Barcelona...

‣ La Generalitat republicana : algunes precisions sobre la seva actuació en matèria de museus i patrimoni

March Roig, Eva
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //2014 Português
Relevância na Pesquisa
17.307498%
La dècada dels trenta del segle XX, especialment els anys compresos dins la Segona República, va constituir el període més brillant de la història dels museus catalans. Va ser aleshores quan les col·leccions artístiques barcelonines van especialitzar-se donant forma, entre d’altres, al Museu d’Art de Catalunya, al Museu d’Arqueologia, o al d’Arts Decoratives; essent la major part dels museus d’art públics de la Barcelona d’avui, amb la divisió que presenten i els edificis que ocupen, fruit d’aquella reestructuració. Durant aquells anys els museus van continuar, però, regint-se com ho havien estat fins aquell moment. No van quedar emparats en una estructura d’estat. Analitzar el paper que van desenvolupar els homes que els governaven, i els que formaven part del Consell de Cultura de la Generalitat, per tal que els projectats museus poguessin esdevenir i perquè les lleis sortides del Parlament català permetessin protegir, definir i actuar sobre el patrimoni artístic, històric i científic de Catalunya, així com el marc competencial del moment i els esdeveniments que succesivament van anar alterant els plantejaments teòrics inicials, és l’objectiu d’aquest treball.; In the 20th century, the thirties...

‣ Nova retòrica i pràctica d’escriptura en Ramon Llull

Badia, Lola
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //2013 Português
Relevância na Pesquisa
26.89945%
El punt de referència d’aquest treball és un opuscle escrit en català l’any 1301 durant un viatge a Xipre: la Retòrica nova. Entre 1271 a 1301 Llull havia escrit les Arts de la primera fase, les primeres formulacions de les de la segona i la pràctica totalitat de les seves obres en vulgar d’expressió literària: el Llibre de contemplació en Déu, el Llibre del gentil e dels tres savis, el Romanç de Blaquerna amb el «Llibre d’amic e amat», el Llibre de Meravelles amb el «Llibre de les bèsties», el Llibre de Santa Maria, el Plant de la Verge, el Desconhort, i el Cant de Ramon. Aquests materials constitueixen l’experiència d’escriptor de Ramon Llull des de la qual es va atrevir a reformular els principis de la retòrica des d’una perspectiva congruent amb la pràctica de la seva producció. Resulten especialment rellevants les incursions lul·lianes en la ficció al·legòrica (1274) i l’autocomentari poètic (1299).; The reference for this work is a booklet written in Catalan in 1301 during a trip to Cyprus: the New Rhetoric. From 1271 to 1301, Llull wrote the Arts of the first phase, the first formulations of the second phase and practically all of his works in vulgar literary expression: the Llibre de contemplació en Déu (Book of Contemplation of God)...

‣ Per què la videovigilància? seguretat, tecnologia i polítiques urbanes /

Galdon, Gemma
Fonte: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Institut de Govern i Polítiques Públiques, Publicador: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Institut de Govern i Polítiques Públiques,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2012 Português
Relevância na Pesquisa
17.343962%
Descripció del recurs: 15 gener 2013; La tesi doctoral ‘Per què la videovigilància. Seguretat, tecnología i polítiques urbanes', escrita per Gemma Galdon Clavell i dirigida per Joan Subirats Humet, aborda el fenomen de les càmeres de seguretat des d'una doble perspectiva, teòrica i empírica, per tal d'explorar els motius que han portat a la proliferació de la videovigilància a tot el món malgrat que l'evidència científica ha demostrat repetidament la incapacitat de les càmeres per complir les expectatives de seguretat i eficiència que se'ls hi atribueixen. En la introducció, la tesi identifica les mancances de les aproximacions realitzades sobre el tema des dels estudis de ciència i tecnologia, la sociologia urbana i la criminologia i llança una proposta interdisciplinar. Als articles centrals, la tesi posa sobre la taula, per primera vegada en la literatura acadèmica, quina és la situació del procés d'expansió de la videovigilància a Espanya, Catalunya i Barcelona, parant atenció a qüestions relacionades amb el marc legal, les desigualtats en la difusió de les càmeres i la creixent percepció negativa sobre l'ull electrònic per part de la ciutadania. En el cas català, l'estudi creua dades sobre la proliferació de les càmeres amb la realitat social...