Página 1 dos resultados de 37 itens digitais encontrados em 0.001 segundos

‣ Proyecto de formación ambiental en el municipio de Concepción Las Minas : Concepción Las Minas, Chiquimula, Guatemala

Saumell Xuriguera, Georgina; Boada, Martí
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Trabalho de Conclusão de Curso Formato: application/pdf
Publicado em //2007 Português
Relevância na Pesquisa
27.943794%
El presente trabajo pretende implantar un proyecto de formación ambiental y, a la vez, crear el marco físico y social para que así sea. De esta forma, se darán a conocer y mejorarán los conocimientos ambientales en la población del municipio de Concepción Las Minas, con el fin de que puedan mejorar sus técnicas a la hora de gestionar su territorio y, a la vez, ampliar sus conocimientos ambientales, útiles en el campo de la educación. Para realizar estas capacitaciones fue necesaria una descripción del territorio junto con un análisis de las principales problemáticas ambientales municipales. Se realizaron sondeos a la población para valorar su nivel de conocimientos ambientales. Con toda la información recogida, se planificaron una serie de sesiones formativas destinadas a maestros, niños y técnicos ambientales. Las sesiones trataban de formar y a la vez concienciar sobre temas generadores tales como el recurso hídrico, forestal, gestión de residuos, etc. Estas capacitaciones se dieron tanto a nivel teórico como a nivel práctico. La valoración global de las capacitaciones es positiva. Cabe destacar un alto grado de participación por parte de los maestros y los alumnos de las escuelas municipales, mostrando una gran implicación en las distintas sesiones. Contrariamente...

‣ Gestió forestal de masses d'arboç (Arbutus unedo) en regeneració després de foc al terme municipal d'Esparreguera

Guarch Ribot, Alba; Rodrigo Domínguez, Anselm; Quevedo Dalmau, Lídia
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Trabalho de Conclusão de Curso Formato: application/pdf; application/pdf; application/pdf
Publicado em //2008 Português
Relevância na Pesquisa
69.308486%
Els incendis forestals són una pertorbació amb un paper decisiu en l’estructura i dinàmica dels ecosistemes mediterranis. La majoria de les seves espècies vegetals presenten mecanismes de resposta al foc, com la germinació de llavors i la rebrotada d’individus cremats. Les masses forestals regenerades a partir de rebrots assoleixen densitats massa altes i una baixa producció, i, per tant, és fonamental dur a terme una gestió mitjançant tractaments silvícoles. El principal objectiu d’aquest projecte és quantificar l’efecte de la selecció de rebrots i la selecció de rebrots més la desbrossada sobre el creixement de l’Arbutus unedo. S’han estudiat 12 parcel—les en regeneració després dels incendis de 1985, 1986 i 1994 al terme municipal d’Esparreguera. Els resultats mostren que els dos tractaments afavoreixen de la mateixa manera el creixement dels peus d’Arbutus unedo, a causa de la disminució de la competència intraespecífica i interespecífica. La desbrossada (a nivell de parcel—la, no d’individu), no obstant, provoca un increment probablement perjudicial de l’alçada dels rebrots, per la major disponibilitat de llum. Per tal de proposar un model de gestió forestal, s’ha realitzat una anàlisi multicriterial dels diferents escenaris...

‣ Ramaderia extensiva com a eina de prevenció d'incendis i gestió del paisatge a Matadepera (Vallès Occidental)

Màdico Brugueras, Pol; Plaixats i Boixadera, Josefina
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Trabalho de Conclusão de Curso Formato: application/pdf; application/pdf
Publicado em //2009 Português
Relevância na Pesquisa
37.962786%
Aquest es un estudi de la contribució d’un ramat mixt d’oví i cabrum a la gestió de les masses forestals per a la prevenció d’incendis al municipi de Matadepera. L’avaluació de l’acció del ramat s’ha efectuat mitjançant un estudi integrat a traves del coneixement local i l’estudi ecològic de les zones pasturades. La ramaderia extensiva i especialment els ramats d’ovelles i cabres han contribuït durant segles a la neteja del sotabosc mitjançant l’aprofitament productiu d’aquestes zones, per tant no es quelcom nou, sinó un reconeixement als serveis ecològics no productius de la ramaderia extensiva i com aquesta es eficaç en la prevenció d’incendis forestals.; Este documento se basa en el estudio de la contribución que aporta un rebaño mixto formado por ganado ovino y caprino en la gestión de las masas forestales y, de este modo, ayudar a prevenir los incendios en el municipio de Matadepera. La evaluación del rebaño se efectuó mediante un estudio integrado: a través del conocimiento local y del estudio ecológico de las zonas pastadas. La ganadería extensiva y, especialmente los rebaños de ovejas y de cabras, han contribuido durante siglos en la limpieza del sotobosque mediante el aprovechamiento productivo de estas zonas; por lo tanto...

‣ The rural-urban socioecological transformation of Mediterranean mountain areas under global change. Local studies in Olzinelles and Matadepera (Barcelona Metropolitan Region)

Otero Armengol, Iago
Fonte: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Formato: application/pdf
Publicado em //2011 Português
Relevância na Pesquisa
28.658882%
Aquesta tesi vol contribuir a comprendre millor els sistemes socioecològics i el seu canvi al llarg del temps des d'un punt de vista holístic i relacional. Pretén mostrar que les activitats productives del camp no són necessàriament incompatibles amb la conservació de la biodiversitat, i que algunes d'aquestes activitats, fins i tot en situacions d'integració en economies de mercat, són indispensables per conservar els paisatges culturals que les societats urbanes modernes volen protegir. La tesi es pregunta si la recuperació i l'expansió de la superfície forestal poden tenir un efecte negatiu en l'escolament de les conques i el cabal dels cursos d'aigua, així com en la biodiversitat pròpia d'hàbitats oberts a escala local. També explora la transformació del camp durant el procés d'industrialització i urbanització per recolzar la noció d'una interrelació i hibridació històriques entre el rural i l'urbà, i mostra que l'expansió urbana és el resultat d'intenses lluites polítiques entre diferents grups socials amb una distribució desigual dels costos i els beneficis del canvi socioecològic. La Mediterrània és una regió especialment idònia per als objectius d'aquesta recerca, ja que es considera un ‘hotspot' de biodiversitat mundial el qual és resultat de la integració entre processos naturals i humans. A més...

‣ El papel del pastoreo en la reducción de la carga de combustible en los bosques de la Vall d'Alinyà

Forestalia (Grup de recerca); Membrive, Rosa; Pérez, Ana; Reñé, Sheila; Reyes, Nidya
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: info:eu-repo/semantics/bachelorThesis; Text Formato: application/pdf; application/pdf
Publicado em //2014 Português
Relevância na Pesquisa
39.137446%
Títol variant: The role of extensive ranching in reducing fuel loads in the forests of the Alinyà Valley; Este estudio pretende mostrar como una gestión mediante pastura extensiva puede ayudar entre otros beneficios ecológicos y sociales a disminuir la carga de combustible forestal, reducir el riesgo de incendios y mejorar la biodiversidad. El objetivo principal es determinar si la ganadería extensiva es una opción viable como método reductor de la carga combustible en los bosques de la Vall d’Alinyà. El ganado transforma la biomasa vegetal combustible producida, alimentándose de ella y contribuyendo a prevenir el riesgo de incendios forestales, conllevando impactos económicos y ecológicos mucho menores además de aportar proteínas para el consumo humano. Para determinar los beneficios e impactos de esta actividad se ha caracterizado la vegetación, agrupándola en 6 unidades forestales principales: bosques de Quercus ilex ssp. ballota, Quercus faginea y Quercus subpyrenaica, Pinus nigra, Quercus humilis y Quercus subpyrenaica, Pinus sylvestris y bosques de Pinus mugo ssp. uncinata. Se han establecido para cada una de ellas las especies arbóreas, arbustivas y herbáceas dominantes. Se han determinado las producciones de cada unidad forestal...

‣ Captura de carboni a la Vall d'Alinyà : el bosc de pi roig (Pinus sylvestris) a l'Obaga de Colldéu

Operation CO2 (Grup de recerca); Azcárate, Ales; Barguilla, Gabriel; Bassols, Jordi; Canudas, Pol
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: info:eu-repo/semantics/bachelorThesis; Text Formato: application/pdf; application/pdf
Publicado em //2015 Português
Relevância na Pesquisa
38.36539%
Aquest estudi analitza les possibilitats de gestió d'una parcel·la de pi roig (Pinus sylvestris) situada a la Obaga de Colldéu a la Vall d'Alinyà (Catalunya, Espanya) des d'un punt de vista de fixació de carboni i econòmic. S'ha observat que el bosc sense gestionar ja presenta la capacitat de funcionar com a embornal CO2 (15,4 t CO2/ha). S’ha determinat que la fixació màxima de CO2 es produeix amb una aclarida del 37% (23,4 t CO2/ha). L'elevat cost d'aquesta gestió ha portat aquest projecte a analitzar una gestió alternativa en la que es busqui una major ecoeficiència. D'aquesta manera, amb el 14% d'aclarida es redueix el dèficit en un 39% tot i reduir el balanç de CO2 en només un 15%. Les aclarides superiors al 80% provoquen una fixació de CO2 menor a la que presenta el bosc sense gestionar.; Este estudio analiza las posibilidades de gestión de una parcela de pino silvestre (Pinus sylvestris) localizada en la Obaga de Colldéu en el Valle de Alinyà. (Cataluña, España) desde el punto de vista de fijación de carbono y económico. Se ha observado que el bosque sin gestionar ya presenta la capacidad de funcionar como sumidero de CO2 (15.4 t CO2/h). Se ha determinado que la fijación máxima de CO2 se produce con un aclareo del 37% (23.4 t CO2/h). El elevado coste de esta gestión ha conducido a este proyecto a analizar una gestión alternativa en la que se busque una mayor eco-eficiencia.; This study analyzes the management possiblites of a Scots pine plot (Pinus sylvestris) located in the Obaga de Colldéu inside Alinyà's Valley (Catalonia...

‣ Bosquines d' arbutus unedo l.: increment de la seva presència pel règim de focs i efectes de la gestió silvícola postincendi sobre el seu creixement, reproducció i fauna associada

Quevedo i Dalmau, Lídia
Fonte: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Formato: application/pdf
Publicado em //2015 Português
Relevância na Pesquisa
49.109297%
En les darreres dècades, el règim d'incendis forestals a la Conca Mediterrània ha canviat, produint-se un augment del número de focs i un increment de l'extensió de la superfície cremada (80-90%) per part d'uns pocs incendis ( 8%). Una elevada freqüència de focs i unes condicions climàtiques postincendi extremes poden donar lloc a què l'espècie arbòria dominant de la coberta forestal anterior a l'incendi tingui problemes per recuperar-se després del foc, produint-se un canvi de coberta forestal. Ja sigui en aquest context o quan un foc afecta una coberta forestal dominada per rebrotadores, després del foc es poden desenvolupar bosquines d'espècies rebrotadores, amb una elevada densitat d'individus per hectàrea i de rebrots per individu. Aquestes bosquines d'alta densitat presenten un estancament en el seu creixement i un elevat risc d'incendi per la continuïtat de combustible. L'augment aparent de superfície forestal coberta per bosquines d'arboç (Arbutus unedo L.) a Catalunya, així com el fet que la informació de com gestionar aquesta espècie en escenaris postincendi sigui molt escassa, fa rellevant el contingut d'aquesta tesi. La present tesi té els següents objectius: 1) analitzar quin és el paper dels incendis forestals en la formació de les bosquines dominades per arboç a Catalunya i si hi ha hagut un augment de la superfície ocupada per aquesta coberta; 2) analitzar quins efectes té l'aplicació de tractaments silvícoles (selecció de rebrots d'arboç...

‣ Avaluació de la futura gestió i utilització de la biomassa forestal mitjançant un district heating a Bellver de Cerdanya

Porta Pardo, Joan; Parés i Franzi, Marc
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Trabalho de Conclusão de Curso Formato: application/pdf; application/pdf
Publicado em //2013 Português
Relevância na Pesquisa
39.38668%
En aquest article es pretén explicar breument la viabilitat de la futura gestió i utilització de la biomassa forestal de Bellver de Cerdanya mitjançant un district heating al futur barri del Pla de Tomet. Les particularitats per les quals aquest poble és ideal per a aquest projecte són que l'ajuntament és propietari de gairebé un 90% dels boscos situats en aquest municipi; i que alhora ja ha realitzat diverses instal·lacions que utilitzen la biomassa forestal per a calefacció i ACS. La situació econòmica de la comarca és bastant complicada, ja que s'ha basat en el sector turístic i la construcció, però ambdós no passen pel millor moment. El projecte serviria per donar un valor a la biomassa forestal que fins ara no s'ha donat, i alhora s'intenta buscar nous inputs econòmics per a la Cerdanya. En aquest treball també s'analitza quins haurien de ser els futurs tractaments que s'haurien d'aplicar a la forest, tenint en compte les activitats que es realitzen actualment, i evitant en tot moment possibles efectes negatius, com podria ser la sobreexplotació. També es dedica una part del projecte a explicar els sistemes per obtenir i gestionar de forma correcta la biomassa. A continuació es tracta la part més tècnica...

‣ Efectes de les pertorbacions en la dinàmica dels boscos de pi roig a la península Ibèrica

Vilà i Cabrera, Albert
Fonte: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2013 Português
Relevância na Pesquisa
28.4196%
La conca Mediterrània és un territori especialment idoni per estudiar els impactes que tenen les pertorbacions relacionades amb els usos del territori i el canvi climàtic sobre la demografia dels seus boscos. En aquesta regió la disponibilitat d'aigua és un factor limitant en els boscos, on les sequeres són freqüents i es preveu que siguin més recurrents en el futur. La conca Mediterrània representa el límit meridional de distribució d'importants espècies arbòries de l'Hemisferi Nord, i aquestes poblacions són, probablement, particularment vulnerables a l'augment de l'aridesa. En aquest sentit, durant les últimes dècades un augment generalitzat en la defoliació dels boscos i episodis localitzats de mortalitats molt elevades s'han associat a períodes de sequera. D'altra banda, l'expansió i densificació dels boscos després de l'abandonament agrícola i de la gestió forestal tradicional han estat particularment intenses en aquesta regió durant l'últim segle. Aquests canvis poden resultar en un augment de la competència entre els individus pels recursos, amb una tendència pels processos de autotala, exacerbant la vulnerabilitat dels boscos durant episodis de sequera. A més, a la conca Mediterrània el foc determina la dinàmica i els patrons estructurals i paisatgístics de la vegetació...

‣ The political ecology of deforestation. Notes on three contributions to the subject

Kallis, Giorgos
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //2008 Português
Relevância na Pesquisa
28.806133%
This review essay introduces three recent contributions to the issue of deforestation from a political ecology perspective. The case studies examined, Western United States, Indonesia and India, exemplify the power relations and the distributional issues that surround the practices of forest management in these geographical contexts. Thus one common focus of the books is who benefits and who loses from the processes of environmental change induced by forest management.; Aquest estat de la qüestió introdueix tres contribucions recents al tema de la desforestació utilitzant la perspectiva de l’ecologia política. Els casos d’estudi examinats, l’oest dels EUA, Indonèsia i l’Índia, palesen les relacions de poder i les qüestions distribucionals que envolten les pràctiques de gestió forestal en aquests tres contexts geogràfics. Un punt focal dels tres llibres és, doncs, qui se’n beneficia i qui hi perd pel que fa als processos de canvi ambiental generats per la gestió forestal.; El presente estado de la cuestión introduce tres contribuciones recientes al tema de la deforestación utilizando la perspectiva de la ecología política. Los estudios de caso examinados, el oeste de los EEUU, Indonesia e India ejemplifican las relaciones de poder y las cuestiones distribucionales que rodean las prácticas de gestión forestal. Así...

‣ Efecte de la recurrència dels incendis sobre la vegetació i el sòl a les zones de matollar del Macizo Central Ourensano

Barberà Martí, Gerard; Belmonte, Jordina
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Trabalho de Conclusão de Curso Formato: application/pdf; application/pdf; application/pdf; application/pdf; application/pdf
Publicado em //2012 Português
Relevância na Pesquisa
38.183076%
El matollar sec europeu format per Erica australis, Erica arborea, Pterosparum tridentatum, Halimium lasianthum i Calluna vulgaris com a espècies predominants és cremat en les serralades del Massís Central de forma repetida durant el pas dels anys. Això ha sigut, tradicionalment, a causa de la necessitat de mantenir-lo transitable per al bestiar, encara que altres circumstàncies s’han afegit actualment a aquesta necessitat, que incrementen el risc d’incendi d’aquesta comunitat, disparant-se el número d’incendis en els últims 30 anys. Sabent això, vam decidir realitzar un estudi a les zones de matollar que trobem al Massís Central situat a la zona del Concello de Villariño de Conso, a Ourense, per conèixer com es comporten les espècies característiques d’aquest tipus d’ecosistema després dels incendis, mitjançant la realització de mostrejos i perfils del sòl. D’aquesta manera hem volgut veure com es desenvolupen les espècies vegetals de matollar al llarg del temps, després de ser cremats. Gràcies a l’estudi hem pogut veure com el matollar observat te unes característiques que li permet sobreviure als incendis i tindre una capacitat de regeneració elevada després de patir aquesta pertorbació. Això es degut a la capacitat per rebrotar d’aquestes espècies arbustives i a la seva competitivitat. També hem vist com a necessari...

‣ Efecte de la recurrència dels incendis sobre la vegetació i el sòl a les zons de bosc del Macizo Central Ourensano

Agustín García, Pablo; Belmonte, Jordina
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Trabalho de Conclusão de Curso Formato: application/pdf; application/pdf; application/pdf; application/pdf; application/pdf
Publicado em //2012 Português
Relevância na Pesquisa
49.22716%
En els últims 30 anys, el número d’incendis patits a Galicia han augmentat de manera important. En el Massís Central Ourensano l’home ha utilitzat el foc com a eina de gestió forestal per tal de permetre pasturar al bestiar i per tal de recuperar terres per a pastos i culius. Aquesta pràctica ha generat grans extensions de matollar sec europeu on hi hauria d’haver formacions boscoses. Partim de la necessitat de recuperar zones de bosc i ecosistema original i per això mesurem el comportament de les diferents espècies que trobem al matollar y al bosc en aquestes altituds davant la pertorbació que suposen els incendis recurrents. Per realitzar això s’ha mostrejat la vegetació de zones cremades en moments diferents o repetides vegades, mesurant superfície i alçades així com nombre d’individus de cada espècie. També s’han analitzat perfils del sòl per tal de conèixer amb més detall les característiques de cada zona. S’ha observat mitjançant el mostreig com per a la recuperació del matollar el factor determinant és el temps, encara que no trobem un sòl de bona qualitat i profund, en una mitjana de 8 anys trobem un matollar ben desenvolupat amb una bona diversitat d’espècies i grau de cobertura. En canvi...

‣ Más allá del humo. La ecología política de los incendios forestales a partir del caso de Horta de Sant Joan (Tarragona, Cataluña)

González Hidalgo, Marien; Otero, Iago, 1981-; Kallis, Giorgos
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //2013 Português
Relevância na Pesquisa
28.330327%
Analizamos el dramático incendio de Horta de Sant Joan de 2009 en Cataluña, bajo el marco de la ecología política. La historia ambiental local, los cambios de usos del paisaje forestal anterior al incendio y el choque entre los diferentes discursos sociales alrededor de éste revelan diferentes formas sociopolíticas de construir la relación entre la naturaleza y la sociedad. Cada actor social explica y evalúa la gestión del territorio y del incendio mediante escalas de tiempo e intereses diferentes. Estos distintos discursos se pueden clasificar según el grado en que favorecen la inclusión o la exclusión del fuego en el sistema socioecológico. Nuestro análisis muestra los diferentes «paisajes deseados» propuestos por los actores sociales, cuya contextualización y análisis permiten realizar una reflexión más profunda sobre los valores dominantes y dominados en relación con los bosques y los incendios. Concluimos que es necesaria una adecuada politización del debate en torno a las causas de los incendios forestales y las formas en las que la sociedad catalana responde a ellos. Analitzem el dramàtic incendi d'Horta de Sant Joan de 2009 a Catalunya en el marc de l'ecologia política. La història ambiental local, els canvis d'usos del paisatge forestal anterior a l'incendi i el xoc entre els diferents discursos socials al voltant d'aquest ens parlen de diferents formes sociopolítiques de construir la relació entre natura i societat. Cada actor social explica i avalua la gestió del territori i de l'incendi d'acord amb escales temporals i interessos diferents. Els diversos discursos es poden classificar segons el grau d'inclusió o exclusió del foc en el sistema socioecològic. La nostra anàlisi mostra els «paisatges desitjats » de cada actor social...

‣ El futur dels boscos mexicans depèn dels joves

Ruiz Mallén, Isabel; Barraza, Laura
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //2008 Português
Relevância na Pesquisa
27.962786%
La gestió forestal comunitària a Mèxic és reconeguda arreu del món, ja no només perquè la gran majoria del boscos del país està en mans de la població indígena, sinó perquè també fomenta un ús sostenible dels recursos, i enforteix l'organització social de la comunitat. San Juan Nuevo Parangaricutiro n'és un exemple, i una darrera investigació ha volgut comprovar si les futures generacions estan preparades per continuar amb la gestió de les empreses forestals comunitàries. L'educació dels joves i la promoció d'una consciència ambiental i cultural local semblen ser dues condicions sine qua non.

‣ La geografia i l'estudi dels boscos a Espanya

Vila Subirós, Josep; Gordi Serrat, Josep
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Article; info:eu-repo/semantics/article; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Formato: application/pdf
Publicado em //2001 Português
Relevância na Pesquisa
49.075024%
En aquest article es fa un repàs a les aportacions més rellevants que des de la geografia s'han dut a terme en relació amb l'estudi dels boscos a partir de la revisió de les principals revistes espanyoles de geografia, així com actes de congressos i un altre tipus de bibliografia que es remet a la qüestió forestal. També s'hi fa una selecció dels estudis més rellevants centrats en tres temàtiques essencials: la història dels boscos i de la ciència forestal, la descripció de boscos i paisatges, i la gestió forestal.; En este artículo se hace un repaso a las aportaciones más relevantes que desde la geografía se han llevado a cabo con relación al estudio de los bosques a partir de la revisión de las principales revistas españolas de geografía, así como actas de congresos y otro tipo de bibliografía referida a la cuestión forestal. También se hace una selección de los estudios más relevantes centrados en tres temáticas esenciales: la historia de los bosques y de la ciencia forestal, la descripción de bosques y paisajes, y la gestión forestal.; Cet article passe en revue les apports les plus significatifs qui ont été faits dans le domaine de la géographie, par rapport à l'étude des forêts, à partir des principales revues espagnoles de géographie...

‣ Incendis històrics a l'alta muntanya pirinenca : anàlisi dels carbons sedimentaris a la torbera de Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà)

Bonet Marmí, Mª Alba; Soriano López, Juan Manuel
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Trabalho de Conclusão de Curso Formato: application/pdf; application/pdf
Publicado em //2011 Português
Relevância na Pesquisa
38.469287%
Les zones europees d’alta muntanya, concretament les mediterrànies, han estat utilitzades des de temps remots per l’ésser humà, a través de l’aprofitament de boscos i prats mitjançant activitats com l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la metal·lúrgia. Però, des de fa temps, amb l’abandonament de les àrees rurals, estem davant d’una falta de gestió dels boscos, degut a la pèrdua de les activitats tradicionals. L’objectiu d’aquest treball és el de determinar l’impacte provocat per les societats antigues sobre els boscos, amb la utilització del foc com a eina de gestió, així com l’anàlisi dels processos d’antropització de les zones de muntanya que utilitzaven aquest recurs. En aquest treball l’anàlisi de l’evolució del paisatge es fa mitjançant l’estudi de les comunitats vegetals històriques i la dinàmica d’incendis, a través de dues metodologies basades en testimonis sedimentaris: l’anàlisi de carbons i l’anàlisi del pol·len. El testimoni sedimentari ha estat extret de la torbera ombrotròfica de Montarenyo, situada a la vessant sud dels Pirineus, a la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà. Aquestes dues disciplines han permès indagar en la geohistòria ambiental...

‣ La Gestió de la xarxa de camins en zones de muntanya el cas del Parc Natural del Cadí-Moixeró /

Campillo i Besses, Xavier
Fonte: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf; application/pdf; application/pdf; application/pdf; application/pdf; application/pdf
Publicado em //2002 Português
Relevância na Pesquisa
28.544324%
Consultable des del TDX; Títol obtingut de la portada digitalitzada; Sense camins no hi ha accés al territori o només amb grans limitacions. De fet, els camins configuren una vasta xarxa territorial, que encara avui dia satisfà importants funcions socials i econòmiques: comunicació veïnal, agricultura i ramaderia, explotació forestal, protecció civil, gestió del medi natural, lleure i turisme... Això no obstant, el caràcter urbanitzat i industrial de la nostra societat ha convertit els camins en una infraestructura marginalitzada, com el territori al qual serveix: l'espai rural. Tot i sumar una extensió molt superior a la xarxa de carreteres, i malgrat conservar funcions d'interès per al conjunt de la societat i assumir-ne de noves, els camins no han merescut fins ara una atenció acadèmica o científica suficient. Una gestió integrada dels camins exigeix un coneixement aprofundit de les múltiples facetes que presenta l'objecte: tècnica o morfològica, jurídica i legal, funcional, i patrimonial. La gestió dels camins és al nostre país una assignatura pendent de l'ordenació del territori. Aquesta tesi doctoral aborda la definició i la comprensió de l'objecte d'estudi en totes llurs dimensions, amb l'objectiu de definir un nou model de gestió dels camins en zones rurals. L'àmbit d'estudi específic són les comarques de muntanya del Pirineu català...

‣ Pla de gestió de la finca Solà i Comes (Bellver de Cerdanya, 2011)

Crespo Sánchez, Marta
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Trabalho de Conclusão de Curso Formato: application/pdf; application/pdf; application/pdf
Publicado em //2011 Português
Relevância na Pesquisa
28.60106%
La finca Solà i Comes, situada a la solana del municipi de Bellver de Cerdanya, enfront la serra del Cadí-Moixeró, és un espai natural que combina el paisatge forestal amb un mosaic de prats i pastures, aprofitats per l’activitat ramadera extensiva que es practica a la zona. Les activitat agrícoles i ramaderes són, des de temps enrere, activitats fortament lligades al medi natural: el clima, la geologia i els ecosistemes han determinat els tipus de cultiu i també el tipus de ramaderia. I al seu torn, aquestes activitats han actuat sobre el medi, modelant el paisatge i configurant uns hàbitats amb unes condicions ecològiques molt específiques que mantenen una relació molt intensa amb els hàbitats naturals més propers (com les zones arbustives, marges, bosquets, cursos d’aigua...) i que constitueixen importants extensions del paisatge del nostre país. La diversitat biològica que produeixen aquests espais és essencial per mantenir un equilibri ambiental i obtenir uns recursos dels quals depèn la nostra qualitat de vida i el desenvolupament de bona part de la nostra activitat econòmica. En aquest pla de gestió es vol donar importància no només a la conservació dels hàbitats, sinó també a la principal activitat econòmica que fa possible que aquests hàbitats romanguin igual que fa uns anys: la ramaderia extensiva actualment en fort retrocés a Catalunya i a la resta d’Europa. En el document del pla de gestió es fa una descripció detallada del conjunt de la finca que inclou tots els àmbits...

‣ Sostenibilitat de la fusta al PNAP : certificació FSC a la forest 141

KiForest (Grup de recerca); Arràs Bernadas, Sandra; Casals Pedragosa, Núria; Gil Polo, Laura; Morente Pacheco, Francisco José; Masqué Barri, Pere; Boada, Martí,; Rieradevall, Joan
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Trabalho de Conclusão de Curso Formato: application/pdf; application/pdf
Publicado em //2007 Português
Relevância na Pesquisa
38.183076%
Estudiant el sistema de certificacions, concretament el PEFC (Programme for the Endorsement of Forest Certification) i el FSC (Forest Stewardship Council), s’ha analitzat la forest CUP 141 (catalogada d'utilitat pública) Sarredo-Manyero per a identificar-ne les mancances documentals en el Projecte d’Ordenació del PNAP (Parc Natural de l’Alt Pirineu). Dels resultats se’n desprèn un major grau de sostenibilitat del sistema FSC enfront del PEFC, fet que ha estat decisiu en l’elecció del primer com a certificació a estudiar al parc. Per altra banda, s’han constatat les discrepàncies existents quant a política forestal entre propietaris de les forests i l’administració del parc. Aquest fet té una incidència negativa si es vol revitalitzar el sector de la fusta a la zona. Finalment, i un cop avaluada la documentació de la CUP 141 amb els estàndards del sistema FSC, s’ha detectat que caldria completar aproximadament el 40% de la documentació necessària per a obtenir la certificació. Per tant, s’ha dissenyat un Protocol que serveixi de guia per a un nou Projecte d’Ordenació i que permeti obtenir la certificació de les forests del parc.; Partiendo del objetivo de estudiar el sistema de certificaciones, concretamente el PEFC (Programme for the Endorsement of Forest Certification) y el FSC (Forest Stewardship Council)...

‣ Impactes del canvi global sobre els boscos de la Península Ibèrica estocs, creixement i regeneració /

Vayreda Duran, Jordi
Fonte: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2012 Português
Relevância na Pesquisa
49.15511%
Aquesta tesi analitza els impactes recents del canvi global sobre els boscos de l'Espanya peninsular basant-se en la informació de les parcel·les dels dos darrers inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3). Es tenen en compte, a la vegada, els efectes complementaris del clima, l'estructura del bosc i altres factors locals. Un estudi d'aquestes característiques –a escala regional amb un important gradient climàtic, en clima mediterrani (on l'aigua és un dels principals factors limitants) i on, d'acord amb les projeccions dels model climàtics, el canvi climàtic pot ser especialment acusat en el futur– fa que aquesta aproximació sigui especialment rellevant per les implicacions que podria tenir en les funcions i serveis ecosistèmics que ofereixen els boscos. Per mitjà de models estadístics apropiats hem analitzar els efectes sobre els estocs i el balanç de carboni (C), els canvis demogràfics i els canvis en la distribució geogràfica de les espècies arbòries. Els principals resultats són: 1) La riquesa estructural és el principal predictor de l'estoc de C per hectàrea amb els valors més elevats en els rodals amb major riquesa estructural. Les variables climàtiques tenen principalment efectes indirectes sobre l'estoc a través de la riquesa estructural i tenen un efecte predictiu directe baix quan es tenen en compte totes les variables predictores a la vegada; 2) Els bosc no pertorbats de l'Espanya peninsular estan acumulant C a una taxa de 1.4 Mg C ha-1 any-1. Les variables estructurals són els principals determinants del creixement del bosc i dels canvis en l'estoc de C. La disponibilitat d'aigua està positivament relacionada amb el creixement i la taxa d'acumulació de C. L'escalfament recent ha reduït el creixement i la taxa d'acumulació de C especialment en les zones més humides; 3) Les elevades taxes de regeneració dels planifolis es pot explicar per la seva major habilitat per mantenir un elevat banc de plançons degut a la seva tolerància a l'ombra. L'abundància de plançons de coníferes i de planifolis està principalment determinat per l'estructura forestal...