Página 1 dos resultados de 16 itens digitais encontrados em 0.057 segundos

‣ Estudien la depressió i l'ansietat induïdes pel tractament contra l'hepatitis C crònica

Castellví Obiols, Pere; Departament de Psicologia Clínica i de la Salut
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //2010 Português
Relevância na Pesquisa
921.5623%
El tractament contra el virus de l'hepatitis C, basat en l'interferó pegilat i la ribavirina, pot induir a la depressió o a l'ansietat. Aquest estudi analitza la incidència d'aquests trastorns induïts pel tractament, realitzant qüestionaris de cribatge, i confirmant la presència d'aquests trastorns amb una entrevista psiquiàtrica semi-estructurada. Els resultats d'aquest treball mostren els beneficis d'abordar de manera precoç aquests trastorns.

‣ Marcadores farmacogenéticos como factores predictivos de respuesta al tratamiento del VHC en pacientes VIH

Guardiola, Josep Maria
Fonte: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2012 Português
Relevância na Pesquisa
911.766%
Descripció del recurs: el 01 setembre 2012; La infección por el VHC afecta a un 3% de la población mundial. El tratamiento de esta infección consiste en la combinación de interferón pegilado por vía subcutánea una vez por semana, junto a la administración de RBV oral a diario. La curación se obtiene en menos de un 50% de los pacientes. La infección por el VHC es muy frecuente en pacientes con infección crónica por el VIH, llegando hasta un 50% de la población global de VIH. En estos pacientes la infección por el VHC tiene unas características propias. El VHC evoluciona más rápidamente a cirrosis, el porcentaje de hepatocarcinoma asociado al VHC es más alto, y la respuesta al tratamiento (interferón pegilado más ribavirina) es peor, llegando tan solo a un 40% de respuesta viral sostenida o RVS tras la finalización del tratamiento. En la actualidad, el tratamiento doble descrito pasará a ser un tratamiento triple, ya que en octubre del año 2011, se han aprobado dos nuevos fármacos para el tratamiento del VHC: boceprevir y telaprevir. Los nuevos fármacos obtienen porcentajes de RVS mucho más elevados. Por contra, aumentan el nivel de toxicidad y su precio es muy elevado. No está definido el algoritmo de tratamiento contando con la presencia de los nuevos inhibidores de la proteasa: no todos los pacientes serán tributarios de recibir un tratamiento triple. Es fundamental contar con la presencia de factores predictivos de respuesta al tratamiento. Con ellos podremos determinar cual es la mejor opción terapéutica para nuestros pacientes. En septiembre del año 2009 se publicó en Nature la influencia de diversas variantes alélicas a nivel del gen de la IL28B...

‣ Factors predictius de la resposta al tractament contra el VHC, amb interferó-α i ribavirina, en pacients coinfectats amb el VHC i el VIH-1

Aparicio Prats, Ester
Fonte: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i de Fisiologia, Publicador: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i de Fisiologia,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2012 Português
Relevância na Pesquisa
1131.8833%
Descripció del recurs: el 01 setembre 2012; El paper de la proteasa NS3/4A de l'hepatitis C (VHC) en el bloqueig de la via de senyalització implicada en la producció dels interferons alfa/beta (IFN-α/β) suggereix una relació entre l'activitat proteolítica de la NS3/4A i la resposta a la teràpia basada en IFN. Per identificar els factors virals associats a la resposta al tractament contra el VHC, es va analitzar la composició de les quasiespècies de la proteasa NS3/4A, de 56 mostres basals, provinents de pacients coinfectats amb el VHC de genotip 1 i el VIH de tipus 1, tractats a la nostra unitat clínica amb IFN pegilat (pegIFN) més ribavirina (RBV). L'eficiència catalítica de la quasiespècie dominant (és a dir, la més abundant) va ser assajada davant el punt de tall Cardif i es va correlacionar amb els resultats obtinguts del tractament. Un total de 1.745 clons es van aïllar i seqüenciar. L'heterogeneïtat de les quasiespècies i valors de l'entropia de Shannon, ambdós magnituds expressades en nucleòtids, van resultar significativament menors, entre el grup de pacients que van obtenir la resposta al tractament (P 0,05). També, es va trobar una correlació entre l'eficàcia catalítica de la proteasa NS3/4A davant de Cardif i la resposta al tractament. Les proteases de pacients responedors eren més eficients en el processament de Cardif (error ± estàndard de la mitjana [SEM]...

‣ Alteraciones hidrocarbonadas en los pacientes con infección crónica por el virus de la hepatitis C estudio de prevalencia y de los mecanismos etiopatogénicos /

Lecube Torelló, Albert
Fonte: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2006 Português
Relevância na Pesquisa
1019.05945%
Consultable des del TDX; Títol obtingut de la portada digitalitzada; Existen cada vez más evidencias de que el virus de la hepatitis C favorece el desarrollo de diabetes. Objetivos: 1.- Analizar la prevalencia de las alteraciones del metabolismo hidrocarbonado (diabetes y glucemia anómala en ayunas) en los pacientes con infección crónica por el VHC (n=498) y compararla con la que presentan los pacientes con otras enfermedades hepáticas (n=144), considerando el grado de lesión hepática (hepatitis crónica o cirrosis) y los genotipos del VHC en el análisis de los resultados. 2.- Evaluar los mecanismos etiopatogénicos por los que el VHC puede favorecer el desarrollo de diabetes (citocinas proinflamatorias, resistencia a la insulina, disfunción célula beta) mediante un estudio caso control en pacientes con hepatitis crónica no diabéticos (14 VHC (-) y 28 (+)) estrictamente equiparados por los factores relacionados con la aparición de diabetes. 3.- Analizar si el aumento de ferritina que existe en los pacientes infectados por el VHC es debido a la propia infección o, si por el contrario, puede atribuirse a la mayor prevalencia de diabetes (enfermedad que también cursa con ferritina elevada) en estos pacientes. 4.- Complementando al último objetivo...

‣ Anàlisi de tres estratègies de detecció de la infecció oculta pel virus de l’hepatitis C l’Atenció Primària

Buezo Reina, Isabel; Planas Vilà, Ramón
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Trabalho de Conclusão de Curso Formato: application/pdf
Publicado em //2013 Português
Relevância na Pesquisa
1231.1914%
Estudi observacional, prospectiu i multicèntric per avaluar l’estratègia més eficaç per detectar casos nous d’hepatitis C (VHC). Estratègia 1: enviament de 5793 cartes explicatives amb una participació del 4,1% i detecció d’un cas, estratègia 2: distribució de pòsters i díptics als centres d’atenció primària amb participació de 0,3% i detecció d’un cas i, estratègia 3: revisió de 480 pacients amb hipertransaminasèmia sense determinació VHC durant els darrers dos anys amb participació del 100% i detecció de dos casos. Les estratègies 1 i 2 no són eficaces per a la detecció del VHC ocult. Per contra, l’estratègia tres és la més eficaç.

‣ Efecte de la fibrosi hepàtica com a predictor de l'evolució clínica dels pacients infectats pel virus de la immunodeficiència humana i co-infectats pel virus de l'hepatitis C

Sanmartín i Sentañes, Ramon; Tor i Aguilera, Jordi
Fonte: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Formato: application/pdf
Publicado em //2014 Português
Relevância na Pesquisa
808.3583%
Aquest és un compendi de dos articles relacionats entre ells sobre la importància de l'estadiatge de fibrosi hepàtica en la supervivència del pacient infectat pel VIH i coinfectat pel VHC. Per la realització del primer treball entre els anys 1997 i 2007 es va practicar una biòpsia hepàtica ecoguiada a una cohort de 387 pacients coinfectats pels dos virus a fi de conèixer el seu estadiatge de fibrosi i valorar iniciar o no el tractament del VHC amb interferó i ribavirina. En el moment de la biòpsia hepàtica es van obtenir tota una sèrie de dades epidemiològiques, demogràfiques, analítiques i immunològiques i virològiques. La cohort va ser seguida a intervals regulars de 6 mesos durant un període de seguiment mitjà de 6,2 anys. Es van recollir les principals descompensacions clíniques dels pacients i les causes de mort mitjançant la revisió de les històries clíniques i la consulta del Registre Regional de Mortalitat. Es va poder concloure que en els pacients coinfectats la principal causa de mort era la malaltia hepàtica terminal i que l'estadiatge de fibrosi juntament amb l'antecedent d'haver estat diagnosticat d'una malaltia definitòria de SIDA eren els principals factors indepenedents associats a mortalitat de qualsevol causa. En el segon article es va avaluar únicament els pacients amb estadiatge de fibrosi inicials (F0-F2) partint de la població inicial que componia el primer estudi. En aquest segon treball la població va ser seguida durant un període mitjà de 7...

‣ Quins factors influeixen en l'evolució de les infeccións?

Cubero, Maria Dolors
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //2013 Português
Relevância na Pesquisa
703.3314%
La transmissió de virus d'un pacient a un altre és una oportunitat única per estudiar factors virals i del pacient que poden influir en el curs natural de la infecció pel virus de l'Hepatitis C cap a una resolució espontània o cap a una cronicitat de l'infecció. Aquest treball assenyala la regió carboxi-terminal del gen NS3 com a clau per explicar l'evolució final de la malaltia.

‣ Development of new treatments against hepatitis C

Ruiz Arroyo, Cristina
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: info:eu-repo/semantics/bachelorThesis; Text Formato: application/pdf
Publicado em //2013 Português
Relevância na Pesquisa
809.1664%

‣ Canvis en l'epidemiologia de l'Hepatitis C a Europa

Esteban Mur, Juan Ignacio; Sauleda Oliveras, Sílvia; Quer i Sivila, Josep
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //2008 Português
Relevância na Pesquisa
1022.497%
Els paràmetres epidemiològics de la infecció pel virus de l'Hepatitis C (VHC) han canviat substancialment a Europa els darrers 15 anys. Les mesures de seguretat han reduït el risc de transmissió, però s'estima que el VHC encara s'expandeix pel continent. Aquest treball estudia les dades publicades fa una dècada, i conclou que ja no són útils a l'hora d’estimar l'evolució futura de l'epidèmia.

‣ Virus de la hepatitis C

Blanco Ortiz, Albert
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: info:eu-repo/semantics/bachelorThesis; Text Formato: application/pdf
Publicado em //2014 Português
Relevância na Pesquisa
806.6795%

‣ Utilidad de la monitorización del ARN del virus de la hepatitis C durante el tratamiento antiviral como factor predictor de respuesta mantenida

Castro Bohórquez, Francisco José
Fonte: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf; application/pdf; application/pdf
Publicado em //2001 Português
Relevância na Pesquisa
1022.613%
Descripció del recurs: 9 setembre 2002; Consultable des del TDX; Títol obtingut de la portada digitalitzada; El virus de la hepatitis C (VHC) constituye la causa más prevalente de hepatitis crónica en los países desarrollados. El principal fármaco en el tratamiento de la hepatitis crónica C es el interferón. La monitorización de la respuesta a la terapia se basa en la evolución de los niveles de ALT, aunque más recientemente el desarrollo de técnicas de detección molecular del ARN del VHC ha permitido establecer la dinámica viral de la respuesta al tratamiento con interferón. En 1998 fueron publicados varios estudios que demostraron que la terapia combinada de interferón más ribavirina era más eficaz que el interferón. La dinámica viral de la respuesta a la terapia combinada no ha sido establecida. El objetivo de esta tesis es la valoración de la utilidad de la determinación del ARN de VHC durante la terapia antiviral como predictor de respuesta mantenida. Para conseguir este objetivo hemos llevado a cabo tres estudios. A) Para la evaluación de unas técnicas de RT/PCR de segunda generación en sus versiones cualitativa (Amplicor v2.0) y cuantitativa (Monitor v2.0) utilizamos tres tipos de muestras: donantes de sangre con anticuerpos Anti-VHC pero ARN no detectable por una técnica cualitativa de primera generación (n=132)...

‣ Seguimiento a 5 años de pacientes con hepatits crónica C y respuesta viral sostenida

Puig del Castillo, Ignasi; Calvet Calvo, Xavier
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Trabalho de Conclusão de Curso Formato: application/pdf
Publicado em //2012 Português
Relevância na Pesquisa
914.8416%
L'objectiu va ser avaluar la persistència de resposta viral sostinguda als 5 anys de seguiment en pacients amb hepatitis crònica per virus C tractats amb interferó pegilat i ribavirina. Des d'agost de 2001 fins a maig de 2004, es van incloure tots els pacients del nostre centre tractats amb interferó pegilat i ribavirina que van assolir resposta viral sostinguda. Es van recollir dades demogràfiques, histològiques, bioquímics i virològiques durant el tractament i als 5 anys d'haver obtingut la resposta viral sostinguda. Només un dels pacients va presentar recurrència virològica (taxa de recurrència viral a llarg termini molt baixa).; El objetivo fue evaluar la persistencia de respuesta viral sostenida a los 5 años de seguimiento en pacientes con hepatitis crónica por virus C tratados con interferón pegilado y ribavirina. Desde agosto de 2001 hasta mayo de 2004, se incluyeron todos los pacientes de nuestro centro tratados con interferón pegilado y ribavirina que alcanzaron respuesta viral sostenida. Se recogieron datos demográficos, histológicos, bioquímicos y virológicos durante el tratamiento y a los 5 años de haber obtenido la respuesta viral sostenida. Sólo uno de los pacientes presentó recurrencia virológica (tasa de recurrencia viral a largo plazo muy baja).

‣ Tratamiento de la recurrencia de la infección por VHC en pacientes trasplantados hepáticos. Optimización del proceso

Campos Varela, Isabel
Fonte: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2013 Português
Relevância na Pesquisa
1014.6266%
La infección por el virus de la hepatitis C (VHC) es la causa más frecuente de hepatopatía crónica y la primera causa de cirrosis hepática, hepatocarcinoma y trasplante hepático (TH) en nuestro medio, con una prevalencia en España del 2,5% y afectando al 3% de la población mundial. La reinfección por el VHC tras el TH se produce desde el momento de la reperfusión del injerto y a las 72 horas del TH ya se consiguen niveles de ARN-VHC en sangre similares a los pre-TH. Aunque la velocidad de progresión de la fibrosis en los pacientes trasplantados por VHC es muy variable, esta acontece de forma mucho más acelerada que en los pacientes inmunocompetentes.Esta mayor aceleración en la progresión de la fibrosis en los pacientes portadores de trasplante hepático hace que la principal causa de pérdida del injerto y de muerte de estos pacientes sea la insuficiencia hepática secundaria a la recurrencia de la cirrosis por VHC, lo que condiciona que la supervivencia del paciente y del injerto están reducidas en los pacientes infectados por VHC frente a los no-infectados, con una supervivencia del 70% a los 5 años. El tratamiento antiviral es el principal elemento capaz de modificar la evolución natural de estos pacientes. La curación tras tratamiento antiviral se define con respuesta viral sostenida (RVS) (negatividad del ARN-VHC en sangre mediante PCR sensible a las 24 semanas de haber terminado el tratamiento antiviral). La optimización del tratamiento de la recurrencia de la infección por VHC en los pacientes trasplantados hepáticos es de gran interés...

‣ Virus emergents : el dengue i l'hepatitis C

Ribas Marí, Marta
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: info:eu-repo/semantics/bachelorThesis; Text Formato: application/pdf
Publicado em //2014 Português
Relevância na Pesquisa
604.9426%

‣ Tiroïditis induïda per interferó en pacients amb infecció crònica pel virus de l'hepatitis C i en pacients amb melanoma: Estudi de subpoblacions limfocitàries

Soldevila i Madorell, Berta
Fonte: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Formato: application/pdf
Publicado em //2013 Português
Relevância na Pesquisa
1170.4541%
Aquesta tesi doctoral s'ha centrat en l'estudi de l'efecte del tractament amb interferó-alfa sobre vàries subpoblacions limfocitàries perifèriques, tant de la immunitat innata com de l'adaptativa, fent especial èmfasi en els mecanismes de tolerància perifèrica, sobretot les cèl·lules T reguladores, en pacients amb infecció crònica pel virus de l'hepatitis C i en pacients amb melanoma maligne en fases avançades. D'aquesta manera, s'ha volgut realitzar una aproximació global de l'efecte immunomodulador del tractament amb interferó-alfa. Així mateix, també s'ha centrat en el paper de diferents subpoblacions limfocitàries en pacients que desenvolupen tiroiditis durant el tractament amb inteferó-alfa. Actualment, no existeix cap treball previ que hagi realitzat un estudi tan complet de les subpoblacions limfocitàries a nivell perifèric en la tiroïditis induïda per interferó ni cap estudi que hagi avaluat el paper de les cèl·lules T reguladores en aquesta entitat. La primera part de la tesi ha avaluat l'efecte immunomodulador del tractament amb interferó-alfa2a pegilat i ribavirina sobre diferents subpoblacions limfocitàries en pacients amb infecció crònica pel virus de l'hepatitis C i el possible paper d'alguna de les subpoblacions avaluades com a marcador predictiu de la resposta al tractament. Els resultats d'aquesta tesi postren que els canvis de les subpoblacions limfocitàries durant el tractament...

‣ Caracterització funcional de la resposta CD4⁺ associada a resolució de la infecció pel Virus de la hepatitis C i restauració funcional de limfòcits T CD4⁺ específics de NS3 en infecció persistent

Bes Maijó, Marta
Fonte: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2012 Português
Relevância na Pesquisa
1008.1731%
La caracterització genòmica del VHC al 1989, el desenvolupament de tècniques de detecció d'anticossos i, més recentment, la introducció de mètodes moleculars per a la identificació de l'ARN viral han permès pràcticament eliminar el risc de transmissió del VHC associat a la transfusió de productes sanguinis. No obstant, en la pràctica diària, les tècniques de cribatge d'anticossos i inclús els mètodes confirmatoris basats en immunoblots generen resultats indeterminats (presència d'anticossos enfront a un únic antigen viral en absència de virèmia), representant un problema pels Bancs de Sang a l'hora d'informar als donants sobre la causa de l'exclusió definitiva de la donació altruista. Per altra banda, tot i que l'eficàcia del tractament antiviral de la infecció persistent pel VHC ha millorat sensiblement en els últims anys, existeixen grups especials de pacients en els que la teràpia actualment disponible està contraindicada o és francament insuficient, pel que una millor comprensió dels mecanismes de persistència viral o resolució espontània de la infecció poden ser clínicament rellevants. La resposta immune cel·lular CD4+ i CD8+ tipus Th1 potent, multiespecífica i mantinguda és essencial per a la resolució espontània de la infecció...